Dia 125 - Any 2

Aquesta migdia quan tornava de la biblioteca, al passar per davant d'una fruiteria,

he vist unes magnífiques maduixes cridant el meu nom.

He decidit escoltar-les, i entrar i emportar-me-les cap a casa.

Mentre estava formalitzant la seva sortida de la fruiteria amb la treballadora social de torn,

he vist el meu reflexe al mirall de darrera seu.

I aquest m'ha mostrat que de les dues arracdes de pluma que m'havia posat aquest matí, 

només una es mantenia decorant la meva orella esquerra. 

La dreta estava ben nua.

Ben determinada a retrobar l'arrecada que havia perdut al llarg del matí, 

he desfet totes les meves passes direcció a la biblioteca.

He mirat a tots els racons,

i al final, al entrar i anar allà on havia estat estudiant, l'he trobat!

Sota la meva cadira!!!

El miracle s'ha tornat a produir!

Us asseguro que el retrobament ha sigut dels més feliços viscuts,

els habitants del meu joier porten una època en un estat d'ànim molt fluix,

ja que últimament només fan que veure disminuïr la seva comunitat.

Hi ha moltes parelles trencades dins el joier.

Així, que sense cap mena de dubte, que avui no s'hagi trencat una altra parella ha estat una alegria.

Tant pels habitants del meu joier, com per mi.

Dia 124 - Any 2

Apreciat Sr. del Seny, veí del 3r 8a,

Li agraïria que es decidís, d'una vegada per totes, 

a sortir del tot o del contrari no fer-ho mai més.

Hem arribat a un punt que la situació s'ha tornat 
del tot insostenible.

Aquest estira i afluixa ja fa massa temps que dura,
anys m'atreviria a dir,
tants anys com vosté va començar a formar part 
de la comunitat de veïns.

Així, després de la reunió d'urgència celebrada avui al vespre, em veig obligada a informar-li que
tots els veïns hem arribat a la conclusió
que si vosté no pren una decisió ràpida de la seva actitud en front l'afer que ens ocupa i l'executa de manera immediata,
 ens veurem obligats a demanar-li que abandoni la comunitat.

Atentament, 


La resta de veïns. 


Firmat: 
Família Incisius, Srta. Canina, Sr. Caní, Família Canins (els del dúplex del 3r 3a i 4rt 3a),Família Molar i Premolar. 

Dia 123 - Any 2

Avui al entrar a la web que utilitzo per modificar algunes de les meves fotos,
he vist aquest missatge.
Picnik tanca... :(

M'ha sabut greu perquè aquesta web és molt fàcil i pràctica d'utilitzar
i el seu tancament significa que hauré de buscar una nova eina per poder modificar les meves fotos.

Una de les coses que més m'agraden d'aquesta pàgina és com són fidels al seu nom "Picnik"
i entrar-hi és com anar de picnic.
Mentre l'aplicació es carrega pots llegir coses com:
"Hierba que crece...", "Nubes esponjosas...", "Flores de colores...", "Capullos en flor...", 
"Rociar con rocío..." "Parando el mantel..."
i el meu preferit:
"Untando sándwiches con manteca..."


{Aneu-hi, a veure quin missatge us surt a vosaltres!}

M'ha agradat veure que tot i que tanquen,
no han perdut el seu sentit de l'humor.

Dia 122 - Any 2

No sé ben bé per què, 

però la dutxa és el moment del dia que més coses penso,

que més coses em venen al cap, vaja! 

Potser és una cosa innata del meu cervell, 

que al despertar-se comença a organitzar-se i 

a pensar en les coses que he de fer durant el dia.

Amb els anys m'he adonat que la frase:

"Avui quan em dutxava m'he enrecordat/he pensat..."

la dic moltes vegades.

Quin és el problema?

Que la majoria de vegades, un cop surto de la dutxa, estic vestida i pentinada,

ja no recordo les coses que he estat pensant

i m'oblido de fer-les.

I el vostre moment, quin és?

Dia 121 - Any 2

Les capes de la retina: 

1) Epiteli pigmentari.

2) Capa de fotoreceptors.

3) Capa limitant externa.

4) Capa nuclear externa.

5) Capa plexiforme externa.

6) Capa nuclear interna.

7) Capa plexiforme interna.

8) Capa de cèl·lules ganglionars.

9) Capa de fibres nervioses de Henle.

10) Capa limitant interna.

Dia 120 - Any 2

Cel a abans d'entrar a la biblioteca a la tarda.

Crec que aquest és el meu tipus de cel preferit.

Cel blau amb abundants núvols blancs i esponjosos.

Bé, un cel rosat/tarongós quan el sol es pon

també m'agrada molt.

Quin és el vostre tipus de cel preferit?

--------------------
I think this is my favourite kind of sky.Blue sky with lots of white soft clouds.
Well, a pinky/orange sky during sunsetis something I really like too.
Which is your favourite kind of sky? 

Dia 119 - Any 2

Cotxe ben glaçat.

Ja no me'n recordava del que és haver de desglaçar el cotxe cada matí al sortir de casa.

I la fred de l'hivern (tot i que tampoc excessiva, però més que a Barcelona sí).

Dia 118 - Any 2

Foto "Untitled, Undated" de Vivian Maier.
Que mona aquesta nena oi? No em direu que no!!!

Vull compartir amb vosaltres un bonic descobriment que he fet avui.

Aquest descobriment l'he fet gràcies a la web You, Me & Charlie, que ja us he comentat altres vegades.

El meu descobriment ha estat el de la Vivian Maier,
una "niñera" de professió i fotògrafa per afició de la segona meitat del segle XX.

Aquí us deixo, un video del youtube, on podeu saber tota la història relacionada amb el seu descobriment. La veritat és que és molt interessant. 

Què us ha semblat?

Interessant oi?

Si teniu ganes de descobrir una mica més aquesta artista i veure unes quantes fotos més seves, 

aquí teniu el link a la seva web {link}, on podreu trobar totes les seves fotografies digitalitzades fins al moment. 

N'hi moltíssimes de molt maques i m'ha costat escollir quina posar.

August 11, 1954, New York, NY - by Vivian Maier.

Dia 117 - Any 2

Avui, a Girona,

quan a les 8:15 del matí sortia de casa direcció a la biblioteca,

aquest és el cel que he pogut apreciar. 

Bonic oi?


Today, in Girona,
when at 8:15 am I was leaving home to go to the library,
this was the sky that was awaiting me.

Beautiful, isn't it?

Dia 116 - Any 2

La meva àvia de petita (esquerra) i els meus pares de joves (dreta).

No sabeu quina sorpresa més agradable he tingut avui, 

quan els meus pares m'han ensenyat unes fotos antigues 

que van trobar dins d'una maleta de viatge antiga de casa el meu avi. 

Hi ha fotos de tot!

De quan el meu pare i els seus germans eren petits,

de l'època de festeig dels meus pares,

fotos de les meves cosines de petites.

De quan la meva àvia i el meu tiu (el més petits dels seus fills) 

van anar a Pensilvània quan el meu besavi va morir a buscar a la meva besàvia.

De quan la meva àvia era petita...

Per mi,

aquestes fotos són un tresor.

Dia 115 - Any 2

Les torres elèctriques no sempre són lletges i molestes.

Amb elles també es poden fer fotos boniques.

No?

Dia 114 - Any 2

En Kiu mai em falla.

He arribat de Barcelona que em trobava bastant malament.

Així que només entrar a casa

he anat directament al sofà 

i aquí és on he passat tota la tarda.

Amb la companyia i vigilancia activa d'en Kiu. 

:)

Dia 113 - Any 2

Tot el dia en pijama...

Del llit a l'escriptori directament,

i aquí és on m'he passat tot el dia. 

Només m'he mogut per safisfer les 

necessitats fisiològiques del meu organisme,

per res més.

Dia 112 - Any 2

L'Anna, la Núria i jo a Washington D.C. el Fourth of July del 2009.

Les tres vam passar-nos un mes fent ruta per USA.

Sense cap mena de dubte, el millor viatge que he fet mai, 

però també, sense cap mena de dubte, en el pitjor moment possible.

Estàvem a l'aeroport de Barcelona,

just a la porta per embarcar i agafar el nostre vol direcció NYC,

quan rebo una trucada de la meva germana. 

Li havien trobat un càncer d'esòfag a la meva mare.

Evidentment, ja no volia agafar aquell avió.

M'era igual perdre-ho tot, 

però la idea de marxar just en aquell moment no era el que més volia.

Després de parlar-ne amb la meva mare,

vaig pujar a l'avió, però ja res seria com m'havia imaginat.

Tot, en un moment, havia canviat.

Potser no vaig gaudir d'aquest viatge com ho hauria fet si res d'això hagués passat,
però també estic segura que no hauria sigut tant forta amb tot el que venia després si no hagués marxat.
Crec que el viatge, em va carregar de tota l'energia positiva que necessitava per després.

Dia 111 - Any 2

Aquest migdia,
la Marina i jo hem tingut una convidada, i molt de la casa, a dinar.

Hem fet un dinar de comiat a l'Ester abans que marxi d'erasmus a Copenhagen.

I ens ha portat regalets!!! 

Moltes gràcies Ester i a gaudir al màxim d'aquesta experiència!

Dia 110 - Any 2

Retrobament amb el vermell!

Resulta que la meva mare em va regalar aquestes arrecades per Reis.

Al primer moment no em van semblar res de l'altre món,

més aviat em van semblar massa simples.

Però he de confessar,

que m'agraden,

especialment pel seu color. 

Fa uns quants anys,

vaig tenir una època que estava molt obsessionada amb el vermell.

Qualsevol peça de roba (samarretes/jerseis) me'ls comprava d'aquest color.

Recordo que la meva mare m'havia de convèncer perquè escollis un altre color,

però sempre el que més m'agradava era el vermell.

Per sort,

he superat aquesta obsessió 

i al meu armari es pot trobar un ventall més ampli de colors.

Aquestes arrecades però m'han recordat el motiu pel qual el vermell sempre m'ha agradat,

per l'alegria i vitalitat que aporta!

Així, 

que us informo que aquestes arrecades les veureu sovint.

Dia 109 - Any 2

Ha estat entre aquestes quatre parets on he passat les hores d'aquest diumenge.

Sí, 

torna a ser aquesta època de l'any on l'única ocupació és estudiar i estudiar.

Bon estudi!

Dia 108 - Any 2

Començo el primer llibre de l'any.

Començo amb un de fàcil, "El petit príncep".

Feia temps que me'l volia llegir,

i vaig aprofitar aquest any per posar-lo a la llista dels Reis.

A veure què tal serà!

Vosaltres us l'heu llegit?

Us ha agradat?

Dia 107 - Any 2

Avui, 13 de gener, he decidit quins seran els meus propòsits d'any nou.

1) Llegir, llegir més, bastant més!

Llegir m'agrada,

quan estic posada dins d'una novel·la m'ho passo d'allò més bé. 

El meu problema és, que mai trobo el moment adequat per llegir.

He decidit que s'ha acabat! No vull seguir així!

Així, perquè el propòsit no quedi tant a l'aire: 

aquest any m'he de llegir un mínim de 12 llibres, 

1 per mes.

2) Gastar menys!

Estem en època de crisi,

i per desgràcia sembla que encara ens queda un bon temps així,

per això he decidit que m'hi miraré molt més amb el que em gasto.

I com?

Doncs portant-me l'esmorzar i el berenar de casa

preparant-me el tapper cada dia...

Ah!, i no us preocupeu pas,

els meus dos objectius no són gens contradictoris

perquè per complir el primer no m'hauré de gastar ni 1 euro,

ja que tinc una bona pila de llibres que estan esperant el seu torn.

Seré capaç de complir-ho?

El dia 31 de desembre de 2012 ho veurem!


Today, January 13th, I decided which will be my New Year's Resolutions.

1) To read, to read more, much more!

I like reading,
when I'm reading a novel I get into it quickly and I enjoy it so much.
My problem is that I never find the time to read.
I decided that that needs to stop! I don't want to continue like this!
So to make a more specific resolution:
this year I have to read a minimum of 12 book,
1 per month.


2) To spend less!

We are living a bad financial situation,
and unfortunately it looks like that this won't change soon,
so I've decided to be more careful when spending money.
And how?
Bringing the breakfast and afternoon snack from home,
preparing a tupperware lunch every day...

Oh! And don't worry,
because my two resolutions aren't contrarictory
because to fulfill my first resolution I won't need to spend not 1€,
because I already have a great amount of books waiting to be read.

Will I be able to fulfill them?
On December 31st we will see!

Dia 106 - Any 2

Últim dia de pràctiques de ginecologia,

últim dia que m'ha tocat anar a la Maternitat.

El camí cap a la Maternitat era atravessant aquest parc 

entre edificis de negocis i carrers ben transitats.

El parc, del qual no sé el nom, farcit d'escultures d'animals de tota mena.

Aquí teniu la meva escultura preferida, 

tot i que la família de porcs senglars també m'agrada molt.

Dia 105 - Any 2

Aquest dia tard o d'hora havia d'arribar...

El dia que fent una rentadora transformo algunes de els coses que hi he posat.

En aquest cas, ha sigut l'alfombra.

Abans era blanca (o beix) amb ratlles verdes, 

ara és d'un color vermellós indescriptible amb ratlles verdes.

Per sort, no m'ha passat amb una peça de roba.

Creuem els dits que això no em passi. 

Dia 104 - Any 2

Aquesta tarda quan tornava cap a casa m'he trobat amb un misteri.

Caminava per l'Avinguda Roma amb el sol de cares,

fent-me arrugar el front,

quan de sobte, l'edifici de davant meu tenia una franja il·luminada pel sol.

M'ho he mirat.

No ho entenia.

Com podia ser, que si el sol s'estava ponent per darrera l'edifici, 

aquest tingués una part il·luminada.

M'he girat, intentant buscar la resposta.

I l'he trobat!

L'edifici a l'altre costat de carrer, que aquest si orientat de cares al sol,

estava reflectint el sol i d'aquesta manera il·luminant l'edifici.

Coses curioses...

Dia 103 - Any 2

Aquest migdia, quan anava cap a seminaris a la radio han preguntat: 

"Quin és el soroll que sentiu a diari que més us agrada?"

Així que he començat a buscar la meva resposta.

Però no em sortia cap soroll que m'agradés, més aviat al contrari.

Totes les respostes que em venien al cap eren de coses que no m'agraden. 

Per exemple:

el soroll del despertador cada matí {quan el sento, es clar!},

l'escandol dels bombers al passar pel carrer,

el soroll dels cotxes dia i nit...

Només m'ha vingut al cap un soroll agradable,

el cant dels ocells,

però aquí Barcelona crec que no el sento mai,

i si el sento són lloros i tampoc és que siguin gaire agradables.

Després al arribar a casa, m'ha vingut al cap!

El soroll que m'agrada és 

sentir el cocker marró del veí lladrar d'emoció cada cop que el treuen a passejar. 

Potser és una cosa dels cockers,

i potser més especifícament dels marrons, 

perquè en Kiu quan surt a passejar tampoc pot estar-se de lladrar. 

Quina és la vostra resposta?

P.D: He enviat aquesta foto d'en Kiu a You, Me & Charlie. A veure si la publiquen. Ja us avisaré.

Dia 102 - Any 2

D'acord, la foto no és d'avui... però fa el fet!

Avui he acompanyat a la Liisa a la parada de l'Aerobus.

Aquest cop, la Liisa ha marxat del Barcelona sense saber quin cop serà la pròxima visita,
d'ella a Catalunya o meva a Finlàndia.

Aquest cop sé que tardarem més a tornar-nos a veure, 

però sé que ho farem.

Fins aviat, Liisa!

Dia 101 - Any 2

Queen Liisa Marjatta the First.

I resulta que, jo no vaig treure el Rei, sinó la Liisa. 

La meva mare ahir em va posar un tall de tortell a la maleta.

Al arribar a Barcelona, li vaig explicar a la Liisa la tradició del Tortell de Reis i

mentre li explicava, vaig anar inspeccionant el tall que m'havia donat.

Avui, ha decidit tastar-lo.

Li he dit "Ves en compte no et trobis res a dins!" però amb la certesa que no trobaria res.

Només dos segons més tard sento: "Nona? I found something!"

Així, que seguint la tradició, la Liisa ha sigut coronada!

Dia 100 - Any 2

Una de les tradicions que més m'agrada del Dia de Reis

és el Tortell de Reis.

Els motius: 

1) el tortell m'agrada... mmmmmm està boníssim!

2) només en menjo dos cops l'any: avui i el dia del Ram.

3) és molt divertit l'intriga de si trobaràs alguna cosa, i quan la trobes, aquells segons mentre l'estàs desembolicant i no saps què et sortirà.

Bé doncs, aquest any tenia moltes ganes de treure el Rei.

A casa, jo sempre trobo la fava i la meva germana el Rei, 

així que estava disposada a canviar-ho.

La meva mare ha sigut la que tallava el tortell,

li dóna un tall al meu pare, sembla que no hi ha res, 

talla el següent tall, aquest per en Cesc,

després talla el seu.

Just després, ella i jo al mateix moment, veiem un lloc a l'altre banda del tortell

on sembla que hi ha una figureta.

Ens mirem, ens posem a riure, ningú sap què està passant,

la meva mare comença a tallar el tortell pel costat contrari.

Li dóna un tall a la meva germana i després em toca a mi.

Faig una queixalada i casualment trobo una cosa dura!

La trec, la desembolico i em surt el Rei!!!

{Veure imatge de dalt.}

Ben feliç sóc coronada,

però la meva germana no hi està d'acord.

Alega que és la fava, jo li dic que la fava no portaria corona.

Com que el tortell no ens l'hem acabat, no podíem saber-ho del cert,

però jo estic convençuda que és el Rei.

Dia 99 - Any 2

Anar a esperar els Reis Mags, per mi, és tota una tradició, 

una que no m'agrada perdre'm.

Amb les meves amigues,

tenim el costum d'anar a esperar-los a Plaça Catalunya.

Aquest any hem sigut només la Cris i jo, però no hem faltat a la nostra cita.

Una de les millors coses però,

és que allà sempre ens trobem amb molta gent coneguda 

i així amb tot el grup que formem, fem pinya uns amb els altres i ens ho passem d'allò més bé.

Avui ha sigut un dels millors dies d'anar a esperar els Reis des que sóc gran.

"Estimats Reis Mags d'Orient, 

Us deixo una foto d'en Joan i jo segellats degudament conforme hem assistit a la cavalgada.

Us esperem aquesta nit."

To go see the Magi's parade, for me, it's a tradition

I don't like to skip any year.

With my friends,

we usually go see them pass at Plaça Catalunya.

This year we were just Cris and I, but we didn't miss our appointment.

One of the best things though

is that, there, we alway meet with other people we know

and so we always make a big group and we have a great time.

Today was one of the best time of seeing the parade since I'm a grown up.

"Dear Magi,

I leave you a picture of Joan and me marked with our stamps to prove we have come to see the parade.

See you tonight."

Dia 98 - Any 2

Veieu aquesta noieta de la foto? 

{Sé que costa, la foto està molt fosca.}

Doncs aquesta tarda m'he anat a despedir d'ella tot fent un cafè.

Marxa per uns quants mesos

a viure una experiència inoblidable a Itàlia i a saber per quins altres països més.

Chris, aprofita cada moment al màxim i gaudeix-ne encara més!

Molts petons.

Dia 97 - Any 2

Avui no ha sigut el meu dia, he estat bastant fluixa anímicament.

Hi ha una cosa però que m'ajuda a sentir-me una mica millor, 

veure la cuina ben neta i polida.

Ho sé,

és una mica curiós, però em passa. 

Dia 96 - Any 2

Les paradetes de Nadal de la Gran Via,

la meva distracció a la tornada de la biblioteca.

Dia 95 - Any 2

A algú se li acudeix una millor manera de començar l'any

que anar a fer turisme en bici amb la Liisa per Barcelona una tarda ben soleïda, 

i "parar" el sol al Parc de la Ciutadella?

Després pujar fins al Park Güell,

tot cremant les calories del sopar de cap d'any i

veure la posta de sol sobre la ciutat des de les altures?

Bé, potser sí que hi ha una manera millor, 

en tàndem! 

Però, en definitiva, 

un bon inici d'any!

I vosaltres, com heu començat l'any? Heu fet alguna cosa especial avui?